Rocky and the girls

30 i 31 agost i 1 de setembre a les 21h
2 de setembre a les 19h

Direcció/Coreografia Núria Núñez
Ajudant de Coreografia Maria Casares

Intèrprets Alberto Ayala, Maria Casares, Laura M. La Manna, Núria Núñez, Dana Palatova i Rocky

Ensinistrament "Al perro verde" www.alperroverde.es
Vestuari Adriana Parra
Escenografia Gerard Orobitg
Il.luminació Carmen Padró

Agraïments A tots aquells que han apostat per aquest projecte. A tots els intèrprets, a l'equip tècnic, i a cadascuna de les persones que d'alguna manera han estat al nostre costat, aportant el seu temps i els seus somriures. Gràcies a l'Almeria Teatre, a La Caldera, al Centre Cívic de Vilassar de Mar i "Al perro verde".

SINOPSI

Estem davant d’una peça de dansa realment original, en què es fusiona i es qüestiona la dualitat gos/persona, o el que seria el mateix, el nostre potencial animal VS el potencial humà. Quan parlem de potencial, no només ho fem en sentit positiu.
També volem aprofundir en el terme fins a assolir el seu contrari, descobrint així el nostre potencial més inútil. I de la inutilitat viu l’home, i de l’ombra de la seva excel·lència. I el gos, com a representació salvatge, es revesteix de cordura.
Pretenent ésser un estudi de ‘l’estructura del jo’, i sense ànim pretensiós, els nostres intèrprets se submergiran al quotidià d’ambdues espècies (gos/persona), assolint una fusió pràcticament inseparable.
Davant d’aquest desdoblament apareix la qüestió dels rols. No només del rol que coneixem com a social, sinó també del que cadascú crea per ell. Aquell encasellament que construïm nosaltres mateixos, i que tan difícil és d’ensorrar.
El rol com aprenentatge, i l’aprenentatge com a sistema. Un sistema que és construït a partir de fases, que, d’alguna manera, ens porta a tots a un mateix lloc. A una mateixa conclusió que assumim com espècie. Fases establertes, que ens permeten relacionar-nos tan intraespecíficament com interespecíficament.
Relacions exclusivament a través dels esforços. Conductes que es declaren amants de les obsessions i obsessions que es confonen amb els esforços. Relació de conductes premiades, incentivades per la presència de les obsessions.
I com no, l’etern dol entre l’inconscient i la raó.
Inconscient com a saviesa, força i frescor, o bé, com a baix pestilent de la psique d’on sorgeixen continguts menyspreables, instintius i obscurs, que intenten desequilibrar la raó i desintegrar el nostre jo. Raó com reialesa, com l’enaltiment del jo i del poder, o bé, com l’empresonament i condemna, com a repressió.
Qui domina a qui?